La fisiocràcia i la seva continuació

• Autores: Lluis Argemí de Abadal
• Localización: Manuscrits: Revista d'història moderna, ISSN-e 2014-6000, ISSN 0213-2397, Nº 22, 2004 (Ejemplar dedicado a: Pensament econòmic i científic a l'Època Moderna), págs. 45-58
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • La fisiocrácia, primera escola de pensament económic, va néixer a Franca a mitjan segle XVIII. Els seus dos primers impulsors foren Fran9ois Quesnay i el marqués de Mirabeau, dos personatges de la cort de Lluis XV. El Tableau Économique, publicat per Quesnay l'any 1757, fou el document fundacional de la fisiocrácia. El terme significa "govern de la naturalesa" i fou inventat per Dupont de Nemours. Els pensadors d'aquest moviment partien d'una visió racionalista del món. Es fixaven en l'ordre natural de les coses i per elís únicament 1' agricultura era productiva, ja que el comer~ transforma, peró no produeix. Els fisiócrates tenien una concepció fisica del procés económic i per aixó les altres activitats económiques que no fossin 1' agricultura eren estérils. Calia fer una reforma agrária a la Fran9a del segle xviii per transformar les explotacions petites en grans i millorar la productivitat.