Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Renovación de las leyes

Luciana Calvo Ramos

  • español

    Afrontamos en este trabajo un problema que nos parece de actualidad como es el de la renovación de las leyes, no desde el punto de vista jurídico (que no es nuestro campo) sino desde otros puntos de vista: nos parece que las leyes pueden y deben ser consideradas también como discursos políticos referidos indirectamente, como procesos de comunicación y de interacción social y como textos literarios de los géneros didácticos y determinativos.

    Aun a costa de parecer “oportunistas”, pensamos que es necesario eliminar de las leyes lastres como los de la escolástica medieval o los de los sofistas griegos y también las pesadas cargas de la influencia de Montesquieu y de Bentham, quienes consideraban las leyes como «amorosas cartas de un padre a sus hijos/súbditos». Nos parece que es necesaria una revisión a fondo de los códigos lingüísticos y retóricos de los textos legales y, al mismo tiempo, creemos que es necesaria una preparación moderna y adecuada de nomólogos y nomógrafos especializados en la elaboración de leyes.

    Seguir pensando que nomógrafos y nomólogos deben ser moralistas o preceptistas literarios y lingüísticos como Montesquieu o Bentham nos parece totalmente desfasado, pese a que ciertos centros de investigación política y constitucional se dediquen a reeditar a estos autores y desprecien cualquier opinión contraria a los mismos.

  • English

    In this paper we take on what seems to be a fairly topical problem: the renewal of laws. We are not considering the subject from a legal perspective (that is not our field); we believe that laws should and must be also considered as indirect political discourse, as processes of communication and social interaction and as literary texts of the didactic and determinative genres. Even at the risk of appearing “opportunistic”, we believe it is time to unburden laws of excess ballast dating from medieval scholasticism or Greek sophists, not to mention the heavy, loads imposed by the influence of Montesquieu and Bentham, who considered laws as «amorous letters from a father to his children/subjects». We are of the opinion that an in-depth review of the linguistic and rhetorical codes of legal texts is necessary. At the same time, we believe it is indispensable to prepare a modern, adequate list of jurists and legal scholars with experience and expertise in the drafting of laws. To continue thinking that the legal scholars and jurists should be moralists or followers of literary and linguistic precepts like Montesquieu or Bentham seems to us to be totally out of date, even though some political and constitutional research centers may devote their efforts to reprinting these authors and scorn any opinion contrary to those of these authors.

  • català

    En aquest treball afrontem un problema que ens sembla d¿actualitat, el de la renovació de les lleis, no des del punt de vista jurídic (que no és el nostre camp) sinó des d¿altres punts de vista: ens sembla que les lleis poden i han de ser considerades també com a discursos polítics referits indirectament, com a processos de comunicació i d¿interac- ció social i com a textos literaris dels gèneres didàctics i determinatius.

    Fins i tot a costa de semblar ¿oportunistes¿ pensem que cal eliminar llast de les lleis, com ara el de l¿escolàstica medieval o el dels sofistes grecs, i també les pesades càrregues de la influència de Montesquieu i de Bentham, els quals consideraven les lleis com «amoroses cartes d¿un pare als seus fills/súbdits». Ens sembla que és necessària una revisió a fons dels codis lingüístics i retòrics dels textos legals i, alhora, creiem que cal una preparació moderna i adequada de nomòlegs i nomògrafs especialitzats en l¿elaboració de lleis.

    Continuar pensant que els nomògrafs i els nomòlegs han de ser moralistes o preceptistes literaris i lingüístics com Montesquieu o Bentham ens sembla totalment desfasat, malgrat que certs centres de recerca política i constitucional es dediquin a reeditar aquests autors i menyspreïn qualsevol opinió que els sigui contrària.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus