La present ponència posa de manifest l'absència flagrant a Catalunya de les suficients mesures de protecció social a la família, especialment a la família monoparental, basant-se en relats de pares i mares sols residents a territori català. La monoparentalitat ha esdevingut a Catalunya una realitat difícilment eludible tant pel seu volum, en ascens constant, com per les innombrables dificultats que genera el fet de fer-se càrrec dels fills sense parella. En un món encara organitzat a la mesura de les famílies biparentals de caire més tradicional, aquells nuclis familiars que no responen a la norma establerta han de fer front a un gran nombre de penalitzacions (més dificultat per a la conciliació ocupació/llar-família, complicada inserció laboral especialment en el cas de les dones, disminució del poder adquisitiu, etc.). En aquest text ens centrem en l'anàlisi de les percepcions dels pares i mares sols respecte a aquesta situació i en la seua opinió al voltant de les polítiques familiars que consideren més adients per atendre les seues necessitats.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados