Resumen de Jo, Ludwig Wittgenstein
Una de les caractenstiques de la filosofia moderna és deixar el referent del 'Ijo" fora del món objectiu, ja sigui en la versió d'un jo cartesià immaterial, ja sigui en la versió d'un jo trascendental kantià. Al Tractatus, Wittgenstein és hereu d'aquesta tradició en adoptar un forma especial de solipsisme. En la seva evolució posterior, pero, l'abandona. La comunicació pretén abordar com té lloc aquest abandó: a través de la consideració de la "gramàitica" del "jo". L'observació més important en aquest sentit consisteix en que els usos "subjectius" del "jo" (l'auto-atribució d'estats mentals) exhibeix la propietat d'immunitat a l'error per mala identificació d'un mateix. Es aquest tret distintiu del "jo" el que hauria creat la il.lusió d'un referent especial, fora del món, condició de la seva possibilitat. Per contra, Wittgenstein proposa una anàlisi expresiva de les auto-atribucions mentals.
