Tots els estudis lingüístics coincideixen a assenyalar que en el verb eslau (en particular, el rus) la noció gramatical predominant és l'aspectualitat. S'arriba, d'aquesta manera, a establir una nítida separació entre verbs perfectius i verbs imperfectius, basada fonamentalment en els procediments derivatius de prefixació i sufixació, respectivament. Una atenta mirada al verb rus ens indica, no obstant això, que aquesta dualitat nocional no té la potència explicativa que comunament se li atribueix. L'objectiu de l'estudi, doncs, s'encamina a mostrar la inadequació d'aquesta dicotomia.
All linguistic studies support the view that the major grammatical notion in the Slavonic verb, Russian particularly, is aspectuality. A clear distinction is established between perfective and imperfective verbs. Such a distinction is based on the derivative processes of prefixation and derivation respectively. However, a detailed examination of the Russian verb shows us that such notional duality lacks the explanatory power commonly attributed to it. This paper attempts to demonstrate this inadequacy.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados