Pere Puigdomènech i Rosell, Josep Maria Casacuberta i Suñer
La publicació de la seqüència completa de grans genomes està esdevenint una rutina. L'anàlisi d'aquestes dades proporciona una visió general de les estructures dels genomes, la qual cosa ens ajuda a entendre com estan formats els genomes. Òbviament un genoma no és un polímer completament a l'atzar, però tampoc ens apareix com una estructura rígida i optimitzada. Els genomes de les plantes semblen especialment fluids i, per tant, hi ha diferències importants en la longuitud i l'organització, fins i tot entre espècies molt properes. En aquest article analitzarem alguns aspectes de l'estructura dels genomes de plantes i discutim macanismes que contribueixen a generar variabilidad en els genomes, en particular, la funció dels elements mòbils que són components abundants i actius en els genomes de les plantes.
The publication of complete sequences of large genomes is becoming routine. The analysis of these data provides a general outlook of genome structures, which helps us to understand how a genome is built up. A genome is obviously not a completely random polymer, but nor is it a fixed, optimised structure. Plant genomes seem to be particularly fluid, which allows large differences in size and organisation to occur in closely related species. Here we analyse some aspects of plant genome structure and comment on several mechanisms that contribute to genome varability, in particular the function of mobile elements that are abundant and active components in the plant genomes.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados