La traducció poètica ha estat un mode d'activitat literària molt fecund en la literatura catalana d'aquest segle. Les motivacions i els criteris dels traductors són sovint diversos i complexos. Ens fixem aquí en dos casos particulars, els escriptors Segimon Serrallonga i Joan Ferraté, per la rellevància de les idees subjacents en les respectives aproximacions a la traducció de poesia i per la peculiaritat de les obres
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados