Concebuda gairebé com un deure de l'intel·lectual, la traducció havia assolit a Catalunya a les primeres dècades del segle XX un paper principal en la reconstrucció de la llengua literària i la formació de models culturals. La versió de Carles Riba de les Històries Extraordinàries d'Edgar Allan Poe (1915-1918) és una obra pionera dins d'aquesta campanya. Poe es considerava com un model de narrativa i, com a mestre dels simbolistes, també tenia un pes ideològic. Tant Riba com els seus contemporanis interpretaven la figura de Poe seguint la pauta de Baudelaire, que també va guiar la traducció ribiana. Tenint en compte aquests paràmetres culturals, aquest article analitza textualment la traducció que ens ocupa i la seva importància en el moment que la va veure néixer, i en valora la recepció crítica de l'època.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados