Occident, a priori educatiu

• Autores: Octavi Fullat
• Localización: Diàlegs: revista d'estudis polítics i socials, ISSN 1138-9850, Vol. 7, Nº. 24, 2004, págs. 87-110
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The West, a priori educational
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    Occident, a priori educatiu [OCTAVI FULLAT I GENÍS] Les finalitats que justifiquen qualsevol procés educador són l'eix entorn del qual l'autor basteix una profunda reflexiò. Tant els objectius pedagògics com els projectes politics i econòmics de l'educaciò configuren discursos útils i instruments mediadors que no tenen valor per ells mateixos, sinò que s'aguanten en funciò d'allò que en darrer terme resulta valuós per a l'ésser humà. La reflexió entrecreua la història amb el llenguatge, que és Púnica manera de copsar la realitat social: sense una referència al decurs temporal, no hi ha fenomen humà. Els temps preterit i futur no es prediquen del no-res, només són estructures de la consciência de l'anthropos. D'altra banda, en considerar la xarxa de relacions de les persones i de les comunitats, es planteja que sense una comunitat que s'apropiï de la tradició, aquesta cau en l'oblit i en el no-res. Europa i el seu humanisme existeixen en la mesura que comptem amb el caràcter de projecte de l'hermenèutica que han dut a terme les comunitats europees al llarg de la seva història. L'humanisme occidental és la representaciò lingüística de l'ésser europeu, el qual és esdevenir històric. Transitar des de la memòria de cadascú cap a la memòria comunitària no és una tasca senzilla. La retentiva de l'individu es recolza sobre pressupòsits neurofisiològics, però no succeeix el mateix en el cas de la memòria d'un poble. Una nació, una església o un sindicat no tenen memòria, sinò que fabriquen col¿lectivament memòria. Les entitats històriques produeixen memòria sobre la base de símbols, de ritus i de productes monumentais.

  • English

    The West, a priori educational [OCTAVI FUL AT I GEMS] The ends which justify any educational process are the axis used by the author to formulate a profound reflection. Both pedagogical objectives and the political and economic projects of education configure useful discourses and mediating instruments which have no value in themselves, but which stand or fall according to what is ultimately valuable for the human being. Thought links history and language, which is the only way of gauging social reality: there is no human phenomenon without a reference to the course of time. Time past and time future are only structures of the consciousness of the anthropos. Moreover, in considering the mesh of relationships of people and communities, if there is no community that takes hold of tradition, the latter falls into oblivion. Europe and its humanism exist to the extent that we accept that the project undertaken by European communities throughout their history is hermeneutic in nature. Western humanism is the linguistic representation of the European being, which is a historic future. Moving from individual to community memory is no easy task. Each individual's memory rests on neurophysiological assumptions, but this is not so in the collective memory of a people. A nation, a church or a trade union has no memory, but collectively they fabricate a memory. Historic entities produce memory on the basis of symbols, rites and monumental products.