Resumen de Ella i ell som nosaltres: tu i jo!
¿La consciència d'un mateix només és possible si s¿experimenta per contrast. Només empro jo quan m¿adreço a algú que serà, en la meva al·locució, un tu. Aquesta condició de diàleg és constitutiva de la persona, ja que implica, recíprocament, que esdevinc tu en l¿al·locució del qui, al seu torn, es designa per jo. Aquí veiem un principi les conseqüències del qual es poden desenvolupar en totes direccions. El llenguatge només és possible en la mesura que cada locutor s¿erigeix com a subjecte, tot remetent a si mateix com a jo en el seu discurs. Per aquest motiu, jo estableix una altra persona, aquella que, per molt exterior que sigui a ¿mi¿, esdevé el meu eco, al qual dic tu i el qual em diu tu. La polaritat de les persones és, en el llenguatge, la condició fonamental, i el procés de comunicació de què formem part no és més que una conseqüència pragmàtica d¿aquest fet. Polaritat, d¿altra banda, molt singular en ella mateixa, ja que presenta un tipus d¿oposició que, fora del llenguatge, no en trobem l¿equivalent enlloc. Aquesta polaritat no significa igualtat ni simetria: ¿ego¿ té sempre una posició de transcendència en relació a tu; tanmateix, cap dels dos termes no es pot concebre sense l¿altre; són complementaris, però segons una oposició ¿interior/exterior¿, i al mateix temps són reversibles. Per molt que en busquem un paral·lelisme: no en trobarem. La condició de l¿ésser humà en el llenguatge és única (...) És en una realitat dialèctica que abraça els dos termes i els defineix en relació mútua que es descobreix el fonament lingüístic de la subjectivitat ¿. Émile Benveniste. Problèmes de linguistique générale, 1. Paris: Gallimard, 1966, p. 260.
