Aquest article planteja el dilema de la integració o no de la fabricació i la comercialització en un ambít sectorial, geografíc i historie molt concret, el de la indústria textil catalana, al mercat espanyol, a mitjan segle XIX, a partir de l'estudi de dues empreses. A partir deis Ilibres comptables i de la correspondencia comercial deis Muntadas i els Batllori endevinem quina era la xarxa de relacions que aquestes empreses tenien amb els seus proveídors i clients, així com els possibles motius que els havien dut a intentar combinar la fabricació de teixits amb la comercialització directa. En ambdós casos s'observa que l'estructura escollida era la integració parcial, és a dir que els fabricants tenien una estructura comercial propia, pero aquest no era I'únic canal de venda de les mercaderies, que, al mateix temps, era utilitzada per a la comercialització deis teixits d'altres fabricants.
La contraposició entre incentius i límits a la integració duien a aquesta situació mixta, ben representativa del districte industrial catalá.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados