L�article pretén mostrar, a partir de la literatura i dels discursos franquistes, fins a quin punt una part dels intel·lectuals i del poder polític consolidat definitivament l�abril de 1939, estaven obsessionats amb la lluita de classes. La tesi que es defensa és que la dictadura franquista, com els règims feixistes europeus, elaborà un discurs per captar les masses i desenvolupà tot un seguit de polítiques que eren presentades com a mostra de la seva preocupació social, no perquè millorar les condicions socials de la majoria fos l�objectiu que el movia, sinó perquè els seus dirigents ho consideraven imprescindible per alimentar el mite de la comunitat nacional harmònica que havia d�eradicar la lluita de classes.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados