Tal com revela sovint la terminologia amb què els traductors medievals es refereixen a la seva activitat, la traducció no es pot desvincular de les pràctiques acadèmiques de la glossa i el comentari. La incorporació d'aquests instruments interpretatius en les traduccions del llatí a les llengües vulgars, afegida a altres manipulacions de caràcter formal, modifica el valor i la fesomia dels textos traduïts i en condiciona la recepció, la lectura i les possibilitats d'explotació literària. Aquest article descriu i il·lustra aquests fenòmens a partir de traduccions medievals catalanes i, més particularment, mostra com Ausiàs March i Joanot Martorell van saber convertir les traduccions de les Tragèdies de Sèneca i de les Heroides d'Ovidi, filtrades per la prosificació i els comentaris, en models de retòrica i d'estil
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados