La difusió de la poesia marquiana en el Renaixement peninsular va ser extraordinària: nou impressions (sense comptar-ne una de pirata) entre 1539 i 1579, a més d'altres esforços que no van arribar a la impremta. Aquesta activitat, que inclou diverses traduccions al castellà, troba correspondència en una llarga nòmina d'imitadors a partir de Boscán (Joan Boscà, 1488/9-1542), autèntic focus d'aquesta irradiació. En aquest article es vol esbossar, per la via pràctica, l'íntima relació entre l'operació d'imitar i la de traduir. També s'hi il·lustraran algunes raons literàries que condicionen les tries i els resultats dels traductors. L'anàlisi aconsella suspendre els judicis de valor moderns i, per virtut del punt de vista històric, potser es pot projectar a l'actualitat.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados