L'article planteja un debat sobre el possible canvi de paradigma dels estudis de periodisme a partir d'alguns trets comuns en les recerques publicades en l'última dècada. La hipòtesi seria que s'ha passat d'un marc conceptual i analític forjat a partir de la psicologia conductista i la semiòtica estructuralista a un de nou amb arrels en el constructivisme i la sociologia del coneixement. D'aquí naixeria l'anàlisi del periodisme com una activitat institucional on lectors, professionals, líders socials i poders polítics o econòmics negocien un seguit de convencions expressives, lingüístiques i simbòliques, per emparaular la realitat social i satisfer les necessitats informatives de les societats avançades.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados