Les aplicacions de l'energia nuclear per a usos bèllics durant la Segona Guerra Mundial van donar lloc a l'aparició d'una nova tecnologia: l'enginyeria nuclear. Aquesta nova branca de l'enginyeria va ser poc difosa durant els anys de la postguerra per raons de seguretat militar i, per això, no va tenir una repercussió immediata en l'ensenyament fins la dècada dels cinquanta. Aquesta comunicació analitza els factors que van contribuir a la introducció de l'enginyeria nuclear en el currículum de l'enginyer en un país perifèric agafant com a exemple el cas de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Barcelona.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados