Aquest article defineix la noblesa mallorquina del segle XVIII i incideix en l'evolució que experimenta el concepte d'ençà de l'entronització de la dinastia borbònica fins al primer terç de) segle XIX. El seu objectiu és doble: reflexionar sobre l'aplicació de determinades categories (nobles, aristòcrates, hidalgos, etc.) i dibuixar els trets característics del grup terratinent hegemònic al final de l'Antic Règim. Amb aquesta finalitat s'estudien les bascs principals de poder i riquesa d'aquest grup, els mitjans que li possibilitaren perpetuar l'hegemonia - bàsicament la institució fideïcomissària -, les principals contradiccions generades per aquesta forma de vinculació i les conseqüències de la reforma il·lustrada de la propietat vinculada sobre els seus patrimonis.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados