Resumen de El cos electoral de Palma al segle XIXe (1837-1899)
Durant el segle XIXe dos tipus de lleis electorals espanyoles determinen el cos electoral de Palma: les primeres, de sufragi censitari ens mostren un ciutadà que, encara que hi tingués interès en el progrés i les reformes, era una persona d'ordre i econòmicament ben situada, o sigui, la més interessada en evitar tot tipus de trastorn social i desordre públic, el que es patentitza en la continuïtat d'una mateixa classe dirigent, amb independència inclòs de la ideologia do la Llei Electoral vigent en el seu moment, i formada essencialment de propietaris, missers i comerciants rics. molls d'ells, i no el menys importants, perteneixent a la noblesa. Les segónes, de sufragi universal, són socialment menys restringides però mantenim la mateixa estructura socio-professional.
Políticament a Palma, al igual que a la resta de Mallorca , els partits polítics es mouen dins un complet sucursalisme envers la direcció estatal, palès per l'important fenomen del cunerisme. i dins una tònica eminentment conservadora
