Una conseqüència de la tercera dominació anglesa de Menorca (1798-1802): els menorquins sota sospita

• Autores: Gregori Mir Mayol
• Localización: Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'Estudis Històrics, ISSN 0212-7458, Nº. 56, 2000, págs. 489-494
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    La tercera ocupación de Menorca por la Cran Bretaña (1798-1802) fue posible a consecuencia de una serie de acontecimientos internacionales que la propiciaron. Esta acción provocó una pronta reacción por parle del gobierno español. El Primer Secretario de Estado, Francisco de Saavedra, promulgó un Real Decreto sin precedentes (17-1 -99) por el que se establecían severas restricciones a los menorquines no residentes. Se prohibían no sólo las transacciones comerciales sino también las comunicaciones privadas con los menorquines residentes en aquella isla y, además, todos aquellos que tuvieran bienes en los dominios españoles debían ser depositados en instituciones estatales, a bajo interés, hasta la reconquista de la Isla.

    En realidad tal decreto equivalía considerar todos los menorquines como sospechosos de ser colaboracionistas con la Gran Bretaña.

  • català

    La tercera ocupació de Menorca per la Gran Bretaña (1798-1802) fou possible gràcies a una sèrie d'aconteixements internacionals. Aquesta acció provocà una pronta reacció per part del govern espanyol. El Primer Secretari d'Estat, Francisco de Saavedra, promulgà un Reial Decret sense precedents (17-1-99) pel qual s'establien greus restriccions als menorquins no residents. Quedaven prohibides no tan sols les transaccions comercials sinó també les comunicacions privades amb els menorquins residents en aquella illa i, endemés, tols aquells que tenien béns en els dominis espanyols quedaven obligats a deposilar-los en institucions estalals, a baix interés, fins la reconquesta dc l'Illa, En realitat tal decret suposava considerar tots els menorquins com sospitosos de col·laboracionisme amb la Gran Bretaña.