Resumen de Pensar amb el diàleg
- català
L'afirmació de Plató que el pensament és un diàleg interior no es pot interpretar literalment, encara que encaixi bé amb les formes ideològiques de la nostra modernitat. El plantejament platònic, en canvi, es correspon amb el seu propi sistema d'escriptura, en el qual el diàleg es considera un fenomen secundari respecte de la narració, que ha de ser regida per la "diánoia": és a dir, precisament el pensament o la intenció de l'autor. En aquest sentit, és notable el contrast amb la manera què els rapsodes de l'estil d'Ió interpreten la "diánoia" d'Homer: per a ells, coincideix exactament amb les paraules homèriques tal como són recitades, sense que siguin capaços de distingir entre la literalitat del text i la intenció del seu autor.
- English
Plato's statement that thought is an inner dialogue cannot be interpreted literally, even if it matches the ideological forms of our modernity. Plato's view corresponds rather to his own writing system, in which the dialogue is considered a secondary phenomenon with respect to the narrative. Narrative must be governed by "diánoia", i.e. precisely by the author's thought or intention. Thus, there is a notable contrast between this view and the interpretation of Homer's "diánoia" by rhapsodes such as Ion. To these, Homer's "diánoia" matches exactly the Homeric words as they are recited, and no distinction can be made between the literality of the text and the intention of its author.
