Així en la terra com en el cel. Entrevista a Ramon Lapiedra

• Autores: Sandra Balagué
• Localización: Escola catalana, ISSN 1131-6187, Vol. 43, Nº. 456, 2009, págs. 19-26
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • O parlem amb un científic atípic o els tòpics fan molt de mal. Ramon Lapiedra és astrofísic i resulta que té els peus (i el cap i el cor) més clavats a la Terra que ningú. El seu dia a dia està farcit de partícules elementals i mecàniques quàntiques i, vès per on, el seu discurs és ben planer i entenedor. Escriu sobre el que passava en la deumil.lèsima de segon de la vida de l'univers i, alhora, està entusiasmat amb Barack Obama i profundament preocupat pel futur de la humanitat.

    Durant la conversa al seu despatx de l'edifici d'investigació del Campus Burjassot de la Universitat de València, aquest home de seixanta-vuit anys no vacil·la ni un instant en afirmar que els temps passats van ser pitjors. I que la joventut d'avui és millor que la d'ahir.

    Doctor en Física Teòrica per la Universitat de París (1969) i per la de Barcelona (1974), investigador durant la dècada dels seixanta del CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique) de París, rector de la UV durant una dècada (1984-1994), doctor honoris causa per la Universitat Jaume I de Castelló, ex president de Valencians pel Canvi, membre del Consell Valencià de Cultura i de l'Institut d'Estudis Catalans... El currículum de Lapiedra és interminable. Definitivament, som davant d'un intel.lectual amb majúscules. I d'un evolucionista. I d'un filantrop. I, sobretot, sobretot, sobretot, d'un demòcrata de cap a peus.