La sentència, resolent un cas al qual era d'aplicació el Codi de Successions, sembla donar a entendre que la intervenció de facultatius és preceptiva quan el testador, malgrat no haver estat incapacitat, tingui habitualment disminuïda la capacitat natural per qualsevol causa. No obstant, la lectura d'aquesta sentència, juntament amb altres que s'han ocupat del tema, posa de manifest que l'art. 116 del Codi de Successions s'ha emprat sempre com a argument complementari a una prèvia valoració, positiva o negativa, de la concurrència de capacitat natural en el moment d'atorgar el testament. Aquest ús accessori o instrumental hauria d'ésser l'únic possible també durant el període transitori, especialment a la llum del nou art. 421-9 del Codi civil de Catalunya.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados