El desenvolupament del mercat mundial té com a conseqüència, més enllà de les creixents interdependències econòmiques, la globalització de les cultures i formes de vida. En qualsevol d�aquestes dimensions, l�esport exerceix un paper important i contribueix a aquesta globalització, com ho mostren les organitzacions internacionals, els esdeveniments mundials, les comunitats internacionals i les estructures internacionals basades en l�esport. Tanmateix, la forma en què es relacionen aquestes dimensions en l�època del capitalisme desorganitzat es basa en la disjunció. Segons aquesta tesi, Appadurai (1996) proposa un esquema bàsic per a l�anàlisi de les disjuncions entre les diferents dimensions de la globalització, tot suggerint el concepte de paisatges (�scapes�) per subratllar la forma fluida i irregular que caracteritza bé el flux de capitals, bé les comunicacions o els estils de vida. En emfatitzar que la globalització es troba intensament influïda pels contexts històrics, lingüístics i polítics dels que hi intervenen, l�autor posa l�accent en els mons imaginaris que ajuden a construir els paisatges esmentats. En aquest article aprofitem algunes d�aquestes pistes teòriques, i analitzem tres tipus de paisatges en els contexts del lleure i de l�esport, tot intentant mostrar la relació de disjunció; uns contribueixen a l�augment de l�homogeneïtzació i d�altres a una diferenciació més gran. Analitzem successivament els paisatges mediàtics (l�esport com a espectacle global), els paisatges tecnològics (el paper dels nous mitjans de comunicació i la velocitat amb què es creen els mapes cognitius globals descontextualitzats), els paisatges d�idees (el paper de les imatges i de l�estètica de les experiències del lleure esportiu).
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados