Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Una mirada a l'home que juga

Jaume Bantulà i Janot

  • español

    Este artículo, concebido como presentación del monográfico, está configurado en dos partes bien diferenciadas. En la primera parte, de manera muy sintética, se indica que el interés por la actividad lúdica se desarrolla sobre todo a partir de la curiosidad que despierta la infancia en el siglo XIX, la cual empieza a considerarse como un estado diferenciado del adulto. Acercarse al mundo infantil significó ocuparse de una de las actividades principales y primordiales que desarrollan los niños: el juego. De esta manera fue cómo empezarían a desplegarse, desde perspectivas diversas, variadas teorías explicativas en torno a este fenómeno. A sabiendas que en el abordaje de este objeto de estudio los frutos han sido escasos y que estamos lejos de encontrar una teoría explicativa general, en este artículo, arropados por Huizinga, intentamos acercarnos a una definición de “juego”, a partir de considerar diversos de los elementos constitutivos de su esencia. Somos plenamente conscientes de que el juego no deja aprehenderse con facilidad, más aún si esta aproximación al homo ludens no se realiza desde una dimensión bio-psico-social. Es por este motivo que el monográfico tiene un carácter multidisciplinario. La finalidad de la segunda parte de este artículo no es otra que la de presentar cada uno de los trece escritos que lo configuran, reconociendo de antemano que los artículos, aunque sean una interesante aportación al estudio del juego, no agotan en ningún modo el discurso que puede desplegarse cuando estamos interesados en fijar nuestra atención en el hombre que juega.

  • català

    Aquest article, concebut com a presentació del monogràfic, està configurat en dues parts ben diferenciades. En la primera part, de manera molt sintètica, s’indica que l’interès per l’activitat lúdica es desenvolupa sobretot a partir de la curiositat que desperta la infància en el segle XIX, la qual comença a considerar-se com un estat diferenciat de l’adult. Acostar-se al món infantil significà ocupar-se d’una de les activitats principals i primordials que desenvolupen els infants: el joc. D’aquesta manera fou com començarien a desplegar-se, des de perspectives diverses, variades teories explicatives en torn d’aquest fenomen. En l’abordatge d’aquest objecte d’estudi, però, els fruits han estat escassos i som lluny de trobar una teoria explicativa general. En aquest article, resseguint Huizinga, intentem acostar-nos a una definició en torn del joc a partir de considerar diversos dels elements constitutius de la seva essència. No obstant això, cal ser conscients que el joc no es deixa aprehendre amb facilitat, sobretot si aquesta aproximació a l’homo ludens no s’efectua des de la seva dimensió bio-psico-social. Per això el monogràfic té un caràcter multidisciplinari. La segona part d’aquest article té com a finalitat presentar cadascun dels tretze escrits, sabedors que, a pesar de significar interessants aportacions a l’estudi del joc, els articles no esgoten el discurs que es desplega quan estem interessats a fixar la nostra atenció en l’home que juga.

  • English

    This article was conceived as the presentation for this monograph issue with two different parts. In the first part, we synthetically express that the interest in play activities mainly develops from the curiosity that childhood aroused in the 19th century, when it began to be considered as a different state from adulthood. Approaching the child’s world meant dealing with one of the main and essential activities of children: play. In this way, many explanatory theories on this phenomenon started to arise from different perspectives. However, in this study matter, results have been scarce and we are still at a long way from a general explanatory theory. In this article, following Huizinga, we try to approach a definition of play by considering different elements that make up its essence. But we have to be aware that play is not easily apprehended, particularly if this approach to the Homo ludens is not carried out from its biological, psychological and social dimension. For this reason this monograph has a multidisciplinary character. The second part of this article has the aim of presenting the subsequent thirteen articles, knowing that, although they are significant contributions to the study of play, they do not exhaust the discourse when our interest focuses on paying attention to the man who plays.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus