Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


El joc: reflexions psicoanalítiques

  • Víctor Cabré [1] [2]
    1. [1] Universitat Ramon Llull

      Universitat Ramon Llull

      Barcelona, España

    2. [2] Fundació Vidal i Barraquer
  • Localización: Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport, ISSN 1138-3194, Nº 25, 2009 (Ejemplar dedicado a: El joc: A la recerca de l'homo ludens), págs. 191-199
  • Idioma: catalán
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Una de las mayores preocupaciones del ser humano es la de desarrollar capacidades que le permitan manejar la realidad, tanto externa como interna. El juego, precisamente, abre la posibilidad de crear un espacio intermedio entre lo que hay fuera (la realidad externa) y lo que hay dentro (las necesidades personales, los deseos, los sentimientos). Al niño, el juego que se desarrolla en este espacio le permite ir recibiendo e incorporando aspectos de su entorno más inmediato (padres, familia, escuela) mediante el proceso de identificación y hacerlo no de forma pasiva, sino como una incorporación activa, en la que él también es protagonista. Un espacio intermedio que, en la vida adulta, permite jugar mentalmente con las ideas, con las experiencias y las sensaciones, construyendo la base de la creatividad como actividad cultural, científica o artística. En definitiva, pues, el valor intrapsíquico del juego en el ser humano posibilita, desde el punto de vista psicoanalítico, la introyección, la simbolización y la relación.

    • català

      Una de les principals preocupacions de l’ésser humà és la de desenvolupar capacitats que li permetin manejar la realitat, tant externa com interna. El joc, precisament, obre la possibilitat de crear un espai intermedi entre el que hi ha a fora (la realitat externa) i el que hi ha a dins (les necessitats personals, els desitjos, els sentiments). A l’infant, el joc que té lloc en aquest espai intermedi li permet d’anar rebent i incorporant aspectes del seu entorn més immediat (pares, família, escola) mitjançant el procés d’identificació i fer-ho, no d’una manera passiva, sinó com una incorporació activa, en la qual ell també és protagonista. Un espai intermedi que, en la vida adulta, permet de jugar mentalment amb les idees, amb experiències i sensacions, construint la base de la creativitat com a activitat cultural, científica o artística. En definitiva, doncs, el valor intrapsíquic del joc en l’ésser humà permet, des del punt de vista psicoanalític, la introjecció, la simbolització i la relació.

    • English

      One of the main concerns of human beings is that of developing skills that allow them to handle reality, both external and internal. Play, precisely, gives us the chance to create an intermediate space between what is outside (external reality) and what is inside (personal needs, wishes, feelings). In the case of children, that play that takes place in this intermediate area allows them to receive and incorporate aspects of their closest environment (parents, family, school) through the process of identification, and they do so not passively but actively, with them being protagonists. This intermediate space, in adulthood, allows us to mentally play with ideas, with experiences and sensations, building the basis of creativity as a cultural, scientific, or artistic activity. In short, the intrapsychic value of play in human beings enables, from a psychoanalytic perspective, introjection, symbolization, and relationship.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno