Resumen de La natura, entre l'esport i la guerra: vers una ètica de la responsabilitat

Jordi Planella, Conrad Vilanou Torrano

• català

  En aquest article es planteja una aproximació a la natura des de la doble perspectiva de l’esport i de la guerra. De fet, ambdós fenòmens no es poden deslligar del progrés científic i tecnològic derivat de la modernitat. Tant és així que, bo i aprofitant l’avinentesa d’haver-se complert l’any 2009 el 150 aniversari de la mort d’Alexandre von Humboldt –una efemèride que ha romàs en un segon terme per la commemoració de l’any Darwin– aquí es descriu el model humboldtià de ciència natural que formula una visió global i unitària del món natural. Si s’hagués seguit aquesta via, la naturalesa –exaltada a la categoria d’un paradís harmònic– difícilment hauria estat malmesa. Malauradament, i a través d’un procés en què la pedagogia va tenir un paper important, la naturalesa va sofrir els estralls dels vents romàntics. En efecte, el neonomadisme pedagògic d’arrel romàntica va veure en la naturalesa un lloc privilegiat per promoure la vida a l’aire lliure, l’esperit d’aventura i la pràctica esportiva i, nogensmenys, per dur a terme exercicis de caràcter premilitar que a la llarga propiciaren el desencadenament dels conflictes bèl·lics i, més en concret, les dues darreres guerres mundials. En realitat, l’esport i la guerra van experimentar un gran desenvolupament durant el segle passat gràcies a una visió mecànica de la vida que va assumir el progrés científic i tècnic de la modernitat. Finalment, i d’acord amb la filosofia de Hans Jonas, s’aposta per una ètica de la responsabilitat a fi que la pràctica esportiva –i especialment, les activitats a la natura– es puguin inscriure dins dels paràmetres de la sostenibilitat, sense oblidar que la cultura de la pau pot ser un bon antídot per aturar la bel·ligerància inherent a qualsevol temptació militarista.

• English

  This article proposes a dual approach to nature based on sport and war. Indeed, neither phenomenon can be separated from the scientific and technological progress brought by modernity.

  Coinciding with the 150th anniversary of the death of Alexander von Humboldt in 2009 – an anniversary that has been largely uncelebrated, overshadowed by the commemoration of the Darwin Year – we describe here the Humboldtian model of natural science, which formulates a global, unitarian vision of the natural world. If this path had been followed, Nature – extolled as a harmonious paradise – would probably not have suffered harm. Unfortunately, through a process in which pedagogy played an important role, nature suffered the ravages of the Romantic movements. Indeed, the pedagogic neonomadism inspired by Romanticism saw in Nature a perfect place for fostering life in the open air, the spirit of adventure and the practice of sport and, also, a scenario for carrying out premilitary exercises that ultimately favoured the outbreak of war and, more specifically, the two World Wars. In fact, sport and war underwent considerable development during the last century, thanks to a mechanistic view of life which assimilated the scientific and technical progress of modernity.

  Lastly, following the philosophy of Hans Jonas, we propose an ethics of responsibility so that the practice of sport – and activities in the natural environment in particular – abides by the principles of sustainability, without forgetting that a culture based on peace can be a good antidote to the belligerence inherent in any militarist outlook.