Resumen de Incidència de lesions en els infants de les colles castelleres de Catalunya
Pere Godoy, Jaume Roset i Llobet, Rubèn Rossell i Urtxuletegui
Fonament. El risc de lesions en els infants durant l'activitat castellera pot variar segons les circumstàncies o la posició al pom de dalt. L'estudi dels tipus de lesions i la seva localització topogràfica pot ajudar a la introducció d'elements de protecció.
Objectiu. Estudiar el risc de lesions associades a l'activitat castellera en comparació de la resta d'activitats en els infants castellers.
Mètode. Estudi epidemiològic de cohorts de lesions en infants de 5 a 14 anys. Les variables van ser: edat, sexe, posició habitual, tipus d'activitat castellera i lesions castelleres i no castelleres.
El risc associat a les activitats no castelleres en comparació de les castelleres es va quantificar amb el risc relatiu (RR) i amb un interval de confiança (IC) del 95%.
Resultats. El risc de caiguda d'un castell va ser de l'1,4% (750/53.890). El nombre total de lesions durant l'activitat castellera va ser de 24 (incidència de 19,2 lesions per 100 infants-any). El 54% (13/24) de les lesions castelleres van ser contusió al crani. El 54,2% (13/24) d'aquestes lesions van necessitar visites hospitalàries. Es van registrar 66 lesions associades a activitat no castellera (incidència de 52,8 lesions per 100 infants-any). El 72,7% (48/66) es van localitzar a les extremitats. El 21,2% (14/66) van necessitar visites hospitalàries.
Conclusions. Les lesions castelleres podrien ser més greus, tot i ser menys freqüents, pel fet d'afectar més sovint el crani. S'haurien d'introduir de manera sistemàtica i permanent sistemes de protecció, per exemple, casc.
