Resumen de Utilització d'un marcapàs endocavitari per blocatge cardíac complet degut a miocarditis per Mycoplasma pneumoniae
Esther Bonastre Blanco, Angela Deyà, S. Segura Matute, Lorenzo Jiménez Montañés, Fredy Prada
Introducció. El blocatge cardíac auriculoventricular (BAV) complet en la infància és una entitat poc freqüent però potencialment greu. L'etiologia més freqüent és la congènita, tot i que també es pot presentar de forma adquirida. Hi ha pocs casos en la literatura de pacients en edat pediàtrica afectats de BAV com a primera manifestació d'una miocarditis aguda en què el Mycoplasma pneumoniae sigui l'agent responsable. També són escasses les publicacions de pacients pediàtrics amb aquesta patologia tractats amb marcapàs endocavitari.
Cas clínic. Nen de 8 anys que presenta un episodi comicial i inestabilitat hemodinàmica. El pacient és diagnosticat de BAV complet secundari a miocarditis aguda per Mycoplasma pneumoniae. Va rebre tractament amb corticoides, gammaglobulina intravenosa i infusió contínua d'isoproterenol endovenós sense resposta, i va necessitar la col·locació d'un marcapàs endocavitari temporal fins a recuperar el ritme sinusal.
Comentaris. Sembla que determinats autoanticossos tenen un paper fonamental en la fisiopatologia de la miocarditis aguda. La infecció per diferents gèrmens sembla que actua com a desencadenant de la resposta autoimmunitària. Seguint aquestes teories, sembla coherent iniciar un tractament immunosupressor o amb gammaglobulines, tot i que no se'n pot recomanar l'ús de manera rutinària. En cas de produir-se BAV, pot ser necessari implantar un marcapàs endocavitari a l'espera de la recuperació del ritme sinusal.
