Es revisen les experiències dels processos d`exhumació duts a terme en 14 països llatinoamericans que han patit experiències de massacres col.lectives, de persones detingudes i desaparegudes per polítiques d`Estat o violència social. En la majoria d`aquests, els processos han estat promoguts per la lluita dels familiars organitzats i no per l`Estat, han estat duts a terme per equips antropologicoforenses i només excepcionalment han inclòs (com a Guatemala) acompanyament psicosocial de les víctimes. Generalment, no els han seguit processos de reparació dignes d`aquest nom.
Es revisen les diverses maneres de procedir de les tres parts que haurien d`actuar coordinadament en un procés d`exhumació: l`antropologicoforense, la legal i la psicosocial. S`analitzen les controvèrsies suscitades per aquests processos. S`extreuen els ensenyaments resultants d`aquesta anàlisi i es proposen estratègies que podrien servir de base a uns estàndards i normes de bona praxi en processos d`exhumacions de víctimes de violència política
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados