Aquí tenim l'explicació d'una onomatopeia. Els grills fan ric-ric. Qui no els ha sentit al camp durant les calorades d'estiu? Aquest so, posat en aquesta història, fa que hi hagi una reiteració de grups sonors iguals que es transforma en un joc. En pronunciar-los ens fem pessigolles, a la llengua, al paladar, a la gola... Juguem, escoltem contes o aprenem poesies? Al cap i a la fi, potser no són activitats tan diferents... Al seu llibre Homo Ludens, J. Huizinga ens explica que la poesia té el seu origen en el joc, neix en el joc i com a joc. Segur que no ho podem dubtar.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados