Quan un es mira les programacions de la música simfònica i de cambra que es fan a Catalunya, és realment estrany veure-hi una obra d�una dona compositora. Són poques les que han arribat a triomfar en una feina absolutament dominada pel sexe masculí, cosa que contrasta amb el gran nombre d�escriptores que han reeixit en la seva tasca artística. A Catalunya, però, hi ha un seguit de dones que des de ben joves van veure en la composició el seu mitjà per expressar-se i que no, pel fet de ser dones, es van tirar enrere. Ans al contrari, noms com els de Cristina Vilallonga, Mercè Capdevila, Anna Cazurra i Mariona Vila, totes elles d�estètiques i generacions diferents, han demostrat que es pot ser dona i compositora.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados