L�augment dels coneixements científics i de les capacitats tecnològiques en un període que únicament es correspon amb el 0,015% de la història humana, planteja a la societat grans dificultats per a l�assimilació dels coneixements mateixos i dels nous recursos. Aquest treball, que es recolza en una anàlisi històrica, procedeix d�una reflexió que posa en evidència la tensió existent entre la transcendència de l�ésser humà, el seu enorme potencial de desenvolupament i les incerteses i angoixes existencials que pesen sobre la humanitat. Per a la seva reflexió, l�autor té en compte diverses aportacions de pensadors moderns i antics. En última instància, adverteix la urgència per a la societat de trobar la via d�un nou humanisme personalista, basat en una consciència solidària global. Aquest article fou publicat, l�any 2010, als Cahiers du Centre de Coordination de la Recherche de la Federació Internacional d�Universitats Catòliques
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados