Fabiola Alcalá, Francesc Salgado, Salvador Alsius
En el presente artículo se aborda la hibridación de géneros en los medios audiovisuales desde la perspectiva de la ética profesional del periodismo. En primer lugar, se analizan los fundamentos morales de las distintas modalidades de la comunicación social, el más claro y sólido de los cuales es, precisamente, el que cimienta y salvaguarda la información de calidad. A continuación se realiza una incursión en las dudas deontológicas que suscita la hibridación entre algunos de los géneros que son considerados como plenamente periodísticos y, concretamente, entre los grupos de géneros llamados informativos y el grupo de géneros de opinión. Después se efectúa una exploración de los terrenos fronterizos con el periodismo dentro del panorama audiovisual –la publicidad y la propaganda, la ficción y el entretenimiento– para concluir que la mistificación de estos ámbitos puede conllevar peligros para la integridad de la información.
En aquest article s'aborda el tema de la hibridació de gèneres als mitjans audiovisuals des de la perspectiva de l'ètica professional del periodisme. En primer lloc, s'analitzen els fonaments morals de les diverses modalitats de la comunicació social, el més clar i sòlid dels quals és, precisament, el que cimenta i salvaguarda la informació de qualitat. A continuació es fa una incursió en els dubtes deontològics que suscita la hibridació entre alguns dels gèneres que són considerats com a plenament periodístics i, concretament, entre els grups de gèneres anomenats informatius i el grup de gèneres d'opinió. Després es fa una exploració dels terrenys fronterers amb el periodisme dins del panorama audiovisual -la publicitat i la propaganda, la ficció i l'entreteniment- per concloure que la mistificació d'aquests àmbits pot comportar perills per a la integritat de la informació.
This article addresses the issue of the hybridization of genres in the media from the perspective of the professional ethics of journalism. It first examines the moral basis of the various forms of social communication, the clearest and most robust of which is, precisely, the one that cements and safeguards the quality of information. It then looks at the ethical questions raised by the hybridisation between some of the genres that are considered fully journalism, and specifically the group of genres called “informative” and genre group of “opinion”. It then explores the borderland between journalism in the audiovisual landscape (advertising and propaganda, fiction and entertainment) to conclude that the mystification of these areas may entail risks to the integrity of the information.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados