Resumen de Estudi sobre la variabilitat conquiològica i del sistema genital "d'Iberellus pyrenaicus" (Rossmässler 1839) (=I. minoricensis (Mittre 1842)) (Gastropoda Pulmonata: Helicidae) a l'illa de Menorca (Illes Balears, Mediterrània occidental). Comparació amb "Iberellus balearicus" (Zielgler 1853) i "Iberellus tanitianus" Forés & Vilella 1993
Les poblacions d'Iberellus pyrenaicus (Rossmassler 1839) de Menorca presenten importants variacions de mida i coloració. L’estudi comparatiu de vuit poblacions menorquines d'I. pyrenaicus ha posat de manifest que no existeixen diferencies anatòmiques importants en el seu sistema genital. Pel que fa a l’estudi de la closca, s'han trobat poblacions amb individus majoritàriament alts i estrets (amb una relació entre I'amplada i I'alçada de la closca < 1,5) (Cala es Pous i Ses Olles) i altres amb closques majoritàriament baixes i amples (amb una relació > 1,5) (barranc d' Algendar). Les closques aItes i estretes apareixen associades a ambients lapidícoles (munts naturals de pedres i parets seques), mentre que les closques més baixes i amples apareixen en ambients rupícoles (parets parcialment cobertes de líquens deis barrancs del sud de l'illa). I’estudi en conjunt d' aquestes poblacions ha permès confirmar les diferencies existents entre I. pyrenaicus, I. balearicus (Ziegler 1853) de Mallorca i I. tanitianus Forés i Vilella 1993 d'Eivissa. Pel que fa al sistema genital, les majors diferencies es troben entre I.pyrenaicus i I. tanitianus, mentre que les majors similituds s' estableixen entre l. pyrenaicus i I. balearicus. Basicament, I. pyrenaicus es diferencia d' I. tanitianus pel penis, l' epifal i el conducte seminal més curt (en I. tanitianus el conducte seminal és mes llarg que el divertic le ). I. pyrenaicus es diferencia d' I. balearicus pel penis un 2,13 % més curt, el flagel un 1,41 % més Ilarg i I'epifal un 0,69 % més llarg. Comparada amb la d'I. balearicus, I. pyrenaicus mostra una closca més alta en relació al seu diàmetre. En aquest sentit, la relació entre l' amplada i l' alçada de la closca seria similar en I. pyrenaicus i I. tanitianus. En I.pyrenaicus existeix una variació important en la coloració de la closca, des de molt pigmentada (com en I. balearicus) a molt clara (inclús més que en I. tanitianus). Les coloracions moIt ciares de les closques d' I. pyrenaicus també permeten diferenciar aquesta especie d'I. balearicus. Curiosament, un fet d'especial transcendencia historica en la formació d’espècies en I ‘arxipèlag balear, com és el procés de formació de cada una de les illes (com a territori isolat), ha estat moltes vegades obviat a l'hora d'estudiar les malacofaunes balears. Sense cap dubte, el procés d' especiació del genere lberellus s'ha vist afavorit pelllarg període d'amament sofert per les Balears, que va tenir els seus inicis al Mioce mig en el cas de Mallorca i Menorca i en el Mioce superior en el cas d'Eivissa.
