La fragilitat en les persones grans

• Antoni Salvà ^[1] ; Laura Coll Planas ^[1] ; Xavier Rojano Luque ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport, ISSN 1138-3194, Vol. 30, Nº 1, 2012, págs. 27-33
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    Frailty is a condition of highly vulnerability among older adults which implies an increased risk of adverse health outcomes (disability, loss of autonomy, falls, hospitalization, institutionalization, death). Frailty may be reversible, but its identification is needed to do preventive actions. There is no consensus to define or diagnose frailty: some definitions only use physical criteria, whereas others add cognitive, emotional or social variables. The most used are Fried frailty criteria, which assess weight loss, weakness, fatigue, slow gait, and low level of physical activity. Older people are considered prefrail when met 2 criteria, and frail when met 3 or more. Frailty prevalence increases with age, between 10 and 27 % of the elderly are affected, being more frequent in women. Physical activity is the best way to prevent and treat frailty: it improves muscle mass and strength, functional impairment, physical inactivity, cognition and depression. Nutritional interventions combined with exercise seem to provide additional benefits, but isolatedly are useless. There is no evidence of drug treatments being clearly effective.

  • català

    La fragilitat és un estat d'alta vulnerabilitat de les persones grans que comporta un major risc de resultats desfavorables sobre la seva salut (discapacitat, pèrdua d'autonomia, caigudes, hospitalitzacions, institucionalització i mort). La fragilitat pot ser reversible, però cal identificar-la per a realitzar activitats preventives. No hi ha un consens per a definir la fragilitat ni per a diagnosticar-la: algunes definicions només inclouen criteris físics, mentre que d'altres hi afegeixen aspectes cognitius, emocionals o socials. Els criteris més utilitzats són els de Fried, que avaluen pèrdua de pes, debilitat muscular, fatigabilitat, lentitud de la marxa i baix nivell d'activitat física. Les persones es consideren prefràgils si tenen 2 criteris, i fràgils si en tenen 3 o més. La prevalença de la fragilitat s'incrementa amb l'edat, afecta entre un 10 i un 27 % de les persones grans i és més freqüent en les dones. L'activitat física és el millor mètode de prevenció i tractament, ja que millora la massa muscular i la força, el deteriorament funcional, la inactivitat física, el rendiment cognitiu i la depressió. Les intervencions nutricionals combinades amb exercici semblen proporcionar beneficis addicionals, però no són útils de manera aïllada. No hi ha evidència de tractaments farmacològics clarament eficaços.