Una mirada retrospectiva a les restauracions antigues II. El palau de Cnossos

• Autores: María Teresa Magadán Olives, Irene Rodríguez Manero
• Localización: Unicum: revista de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, ISSN 1579-3613, Nº. 11, 2012, págs. 37-61
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • català

    L'any 1900 Arthur Evans excavava el palau de Cnossos a l'illa de Creta i descobria una civilització desconeguda, més antiga que la micènica revelada per Schliemann, a la qual li va posar el nom de minoica pel mític rei de l'illa, Minos. El palau era una construcció edificada al voltant d'un gran pati central, amb multitud de cambres connectades entre si per passadissos, revolts i escales, que donaven la sensació de no tenir sortida. Evans va pensar que havia trobat el famós Laberint i va decidir que calia reconstruir-lo per tal que el públic pogués entendre la complexitat de l'edifici. Tanmateix els materials que va fer servir -ferro, ciment i formigó- no han aguantat el pas del temps i posen en perill tota l'edificació. D'altra banda, el criteri estètic que va seguir a l'hora de restituir la imatge externa del palau respon més aviat a l'ideal del moment -Modernisme- que no pas a l'a realitat arqueològica. Així, doncs, la intervenció d'Evans ha provocat també conseqüències negatives a nivell històric, en crear una realitat nova -el palau reconstruït- que té existència pròpia i que s'imposa a l'original, modelant la percepció de la cultura minoica a través d'una entitat fictícia.

  • English

    In 1900 Arthur Evans excavated the Palace of Knossos of the isle of Crete and discovered an unknown civilization, older than the Mycenaean revealed by Schliemann, which he named Minoan after the mythical king of the isle, Minos. The palace was a construction built around a central courtyard, with plenty of rooms connected by hallways, corners and stairs, giving an impression of being without any exut. Evans thought he found the famous Labyrinth and decided it was necessary to rebuild it for the public to understand the complexity of the building. Unfortunately the materials he used -iron, cement and concrete- did not persist in time and endangered the entire building, On the other hand, the aesthetic criteria he followed by restoring the public image of the palace, responds rather to the ideal of the moment - Modernism-, than to the archeological reality. Thus, Evans's intervention has historically speaking, also resulted in negative consequences, creating a new reality -the reconstructed palace- which has its own existence and imposes the original, remodeling the perception of the Minoan culture through a fictitious entity.