Resumen de La decisió artística i les seves condicions de producció: parlant amb un equip de rodatge
- català
Em proposo destriar les condicions de producció de la mirada televisiva. La meva tasca sociològica en estudiar les pràctiques i decisions artístiques rau en fer explícits els contextos socials d¿aquesta activitat professional. Expliquem aquesta pràctica tant discursiva com pragmática a partir d'una anàlisi de contingut temàtic de 20 entrevistes a participants d¿un rodatge televisiu. Amb l'aplicació del programa ATLAS.ti, s han definit les pràctiques socials que constitueixen el motor de reproducció de la distinció social. Aquesta anàlisi qualitiativa m ha permès concretar operadors teòrics polivalents com són habitus i capital (Bourdieu, 1979; 1994; 1998), sovint massa ambigus per a ser emprats empíricament. La font de legitimitat de les decisions artístiques prové d'un tipus d'habitus artístic, que hem anomenat habitus televisiu. La dimensió relacional i instrumental del rodatge passa a un segon pla pels entrevistats. En definitiva, contractes de dependència que s'amaguen mitjançant l'exercici de la violència simbòlica quotidiana configuren les identitats professionals del món de la televisió.
- English
My aim is to explain the production conditions of a TV crew. My sociological task is to study the practices and artistic decision-making in order to make explicit the social contexts of this activity. I will explain these discursive and pragmatic practices with the thematic content analysis of 20 interviews to participants of a TV production set. Thanks to the ATLAS. ti I defined the social practices that make the reproduction of social distinction possible. Qualitative analysis has made polivalent terms such as habitus and capital (Bourdieu, 1979; 1994; 1998), otherwise too ambiguous to be applied empirically, more specific. The legitimacy of artistic decision-making arises from a type of artistic habitus, which we defined as the "TV habitus". The interviewees consider the relational and instrumental dimension of the shooting process as secondary. Therefore, contracts of dependency hidden by symbolic violence in everyday life shape their professional identity.
