En aquest treball els autors analitzen els supòsits de privacions de llibertat que les forces i els cossos de seguretat de l�Estat poden practicar en l�exercici de les seves funcions de prevenció i investigació d�infraccions penals, abans de la intervenció dels òrgans judicials. És evident que es tracta d�una qüestió comple - xa, no exempta de molts matisos. Amb l�objec - tiu de sintetitzar i fer un plantejament pràctic, han articulat el treball mitjançant la formulació de dotze hipòtesis.
Dos dels efectes que derivarien de la seva interpretació són: en primer lloc, la reducció dràstica del nombre de detencions policials i consegüentment, en segon lloc, un increment de la seguretat ciutadana ja que, en termes de costos d�oportunitat, hi haurà més agents policials disponibles per dedicar-se a tasques efectives de prevenció i investigació de delictes, en disminuir la necessitat directa d�efectius inherents a qualsevol detenció. La xifra estadís - tica de 40.712 detencions practicades pels mos - sos d�esquadra1 l�any 2006 és prou eloqüent.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados