Resumen de La reixeria romànica catalana
A mitjan segle XII, l'art del ferro està plenament desenvolupat a Occident. La forja monumental, i en especial la reixeria, ha assumit els repertoris decoratius que li són propis i els difon per tot Europa a través de les vies de peregrinació. Els models ornamentals es basen en la combinació de motius en espiral i tenen l'origen en la miniatura contemporània, en concret en les caplletres dels textos medievals, on la combinació d'espirals i decoració zoomorfa resulta força habitual. Catalunya conserva alguns plafons de reixes romàniques, testimonis fragmentats dels grans conjunts de reixeria que es construïren per protegir les relíquies i els ornaments que es custodiaven en els espais sagrats de les nostres esglésies: els plafons conservats a Santa Anna de Barcelona, a Sant Esteve d'Olius o a Sant Vicenç de Cardona en són exemples notables. Alguns d'ells ofereixen un tractament tècnic i unes fórmules decoratives pròpies d�un art plenament consolidat, que els remeten als models internacionals vigents a les grans esglésies de peregrinació.
