El jaciment d'Akrotiri a l'illa de Santorini, conegut com la "Pompeia de l'Egeu", per haver quedat sepultat per la lava d'una gran erupció volcànica durant l'Edat de Bronze i que la cultura popular associa amb el mite de l'Atlàntida, és un dels pocs jaciments arqueològics on conservació i restauració han tingut des del començament un paper determinant en el protocol d'excavació. La necessitat de conservar les restes per exposar-les al públic, mantenint l'aire d'autenticitat del conjunt, el fan un exemple poc corrent des del qual valorar la disjuntiva d'excavar fins a conèixer abastament un jaciment, o reduir les intervencions arqueològiques al mínim per centrar-se en l'estudi, publicació i exposició del material.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados