El panorama dels videojocs comercials de qualsevol consola es pot dividir en diferents categories. Axí hem vist que a la Nintendo DS hi ha: jocs de taula, videojocs musicals (incloses aplicacions de música), arcade i acció, els de trets (anomenats també shooter), de rol, aventures, destacant-ne l'aventura gràfica i conversacional, educatius i minivideojocs o microjocs. Després d'haver vist els videojocs que hi ha al mercat per a la Nintendo DS, ens hem centrat en els videojocs no comercials. Així, hem vist una interacció entre la indústria del manga, la indústria de l'anime i la indústria dels videojocs. Videojocs basats en sèries de manga o anime, manga o anime basats en videojocs i videojocs que integren elements de manga o anime a la seua estètica o estructura narrativa. Finalment, hem estudiat els aspectes concrets i particulars de l'actual producció no comercial a Espanya per a la Nintendo DS. Destaquem d'aquest panorama el videojoc Raruto DS, no tant per les seues qualitats intrínseques sinó perquè és una mostra palesa de què és un videojoc no comercial de la Nintendo DS basat en un manga no comercial. El manga no comercial en qüestió es tracta de Raruto, una paròdia del manga comercial Naruto feta per l'autor Jesulink. Aquestes relacions no comercials entre diferents mitjans són interessants, no només perquè tracta d'un videojoc que plasma els gustos de l'autor, sinó perquè és un treball que es basa en un altre d'una altra persona no vinculada amb el mercat de les multinacionals. Això és cultura participativa, que ha de ser entesa com una extensió de la indústria cultural en poder dels usuaris. Finalment observem un paral·lelisme estètic entre el món comercial del manga, anime i videojoc i els videojocs no comercials per a la Nintendo DS, influència que ve donada per les aficions dels autors.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados