Objetivos: Evaluar los cambios neuroconductuales en prematuros después de la exploración oftalmológica.
Pacientes y métodos: Estudio prospectivo casos-control. Catorce bebés prematuros (33 semanas) en situación hemodinámica estable fueron sometidos a una exploración oftalmológica. Se utilizó una adaptación de la pauta de observación neuroconductual NIDCAP (Newborn Individualized Development Care and Assessment Program) entre 12 y 18 horas tras la exploración. Los períodos de observación fueron: 1) periodo basal 2) en el episodio de un cuidado (cambio de pañales) y 3) fase de recuperación. El grupo control contenía 60 recién nacidos prematuros.
Resultados: Se detectaron diferencias significativas en los prematuros del grupo de estudio entre la línea de base y la fase de recuperación en 6 señales de estrés. En el "cambio de pañales" (fase 3), las señales de estrés fueron observadas con frecuencias significativamente mayores en el grupo de estudio. Éstas pertenecen al sistema autónomo (respiración irregular, sonidos de queja indiferenciada, sobresaltos, hipo y temblores).
Conclusión: Los resultados sugieren que la exploración oftalmológica en los bebés prematuros ejerce un efecto negativo en su organización neuroconductual. Es aconsejable cubrir la incubadora para reducir el período de manipulación.
Objectius: Avaluar els canvis neuroconductuals en nadons prematurs després de l'exploració oftalmològica.
Pacients i mètodes: Estudi prospectiu de casos i grup control. Catorze nadons prematurs (33 setmanes) amb situació hemodinàmica estable van ser sotmesos a una exploració oftalmològica. Es va utilitzar una adaptació de la pauta d’observació neuroconductual NIDCAP (Newborn Individualized Development Care and Assessment Program) entre les 12-18 hores posteriors a l'exploració oftalmològica. Els períodes d'observació van ser: 1) període basal 2) durant l’episodi d'una cura (canvi de bolquers) i 3) fase de recuperació. El grup control contenia 60 nounats prematurs.
Resultats: Es van detectar diferències significatives en 6 senyals d'estrès en els nadons en el grup d'estudi entre la línia de base i la fase de recuperació. Durant el “canvi de bolquers” (fase 3), els senyals d'estrès van ser observats amb freqüències significativament majors en el grup d'estudi. Aquests pertanyen al sistema autònom (respiració irregular, sons de queixa indiferenciats, sobresalts, sanglot i tremolors).
Conclusió: Els resultats suggereixen que l'exploració oftalmològica en els nadons prematurs té efectes negatius en la seva organització neuroconductual. És aconsellable cobrir la incubadora per reduir el període de manipulació.
Objectives: To evaluate neurobehavioral changes in premature infants after ophthalmological exploration.
Patients and methods: Prospective cohort study. Fourteen premature infants (33 weeks) underwent ophthalmologic exploration. The control group contained 60 premature infants. Only premature infants in a stable homodynamic situation were included. An adaptation of the neurobehavioral observation suggested by NIDCAP–Sheet (Newborn Individualized Development Care and Assessment Program) was used between 12 and 18 hours after ophthalmologic exploration. The observation periods were: 1) baseline 2) care-giving episode (diaper-changing) and 3) recovery phase.
Results: In the “baseline” and “recovery” phases, the neonates in the study group obtained significant differences in 6 stress signals. In the “diaper-changing” phase, 3 stress signals were observed at significantly greater frequencies in the study group. The stress signals observed belong to the autonomic system (irregular respiration, undifferentiated whimper-like sounds, startles, hiccoughs, and tremors).
Conclusion: The results obtained provide data on the negative effects on neurobehavioral organization of premature neonates which could be globally attributed to the ophthalmologic exploration. It is advisable for incubator covers to be put in place, in order to reduce the period of manipulation.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados