Resumen de Análisis del uso del hábitat por los paseriformes en el Parque Ecológico de Plaiaundi, marismas de Txingudi (N de España)

Juan Arizaga Martínez, Agustín Mendiburu, Asier Aldalur, Daniel Alonso, Iñaki Aranguren, Itziar Asenjo, Juan F. Cuadrado, Eneko Díez, Alfredo Herrero Gorrotxategi, José Ignacio Jauregi, Luis Romero, José Sánchez Artés

• español

  En el presente estudio se analiza el uso del hábitat por los paseriformes en el parque ecológico de Plaiaundi (Irún, Gipuzkoa), localizado en el entorno de la desembocadura del río Bidasoa (Txingudi). Txingudi es uno de los puntos más relevantes de España en lo relativo al paso migratorio de aves. Se estudiaron el número de capturas y especies a lo largo de un ciclo anual (abril de 2006 a marzo de 2007) en cuatro biotopos: bosque de caducifolios, prado de inundación, aliseda y carrizal. La abundancia mostró un máximo en el carrizal y el prado de inundación, sin registrarse diferencias entre ambos, si bien este patrón mostró variaciones a lo largo del ciclo anual. En todo caso, los dos biotopos se encontraron en todos los meses entre los hábitats con un número máximo de capturas. La riqueza alcanzó un máximo en el prado de inundación, aunque hubo diferencias entre meses. Un análisis de clusters basado en el número de especies comunes halladas entre biotopos reveló dos grupos de biotopos afines: uno formado por la aliseda y otro por el resto de los biotopos. Se desarrolló un análisis de correspondencias para estudiar la relación entre especies y biotopos. Finalmente, mediante un índice basado en la abundancia de cada una de las especies y su categoría SPEC, el biotopo con más puntuación fue el carrizal.

• català

  En el present estudi s’analitza l’ús de l’hàbitat pels passeriformes en el Parque Ecológico de Plaiaundi (Irún, Gipuzkoa), localitzat a l’entorn de la desembocadura del riu Bidasoa (Txingudi). Txingudi és un dels punts més rellevants d’Espanya pel que fa al pas migratori d’ocells. Es va estudiar el nombre de captures i d’espècies al llarg d’un cicle anual (abril de 2006 a març de 2007) en quatre biotops: bosc de caducifolis, prats inundables, verneda i canyissar. L’abundància va mostrar un màxim en el canyissar i els prats inundables, sense registrar diferències entre ambdós, per bé que aquest patró va mostrar variacions al llarg del cicle anual. En tot cas, els dos biotops es van trobar en tots els mesos entre els hàbitats amb un nombre màxim de captures. La riquesa va atènyer un màxim en els prats inundables, encara que hi va haver diferències entre mesos. Una anàlisi de clusters basat en el nombre d’espècies comunes trobades entre biotops va revelar dos grups de biotops afins: un format per la verneda i l’altre per la resta dels biotops. Es va desenvolupar una anàlisi de correspondències per estudiar la relació entre espècies i biotops. Finalment, mitjançant un índex basat en l’abundància de cada una de les espècies i la seva categoria SPEC, el biotop amb més puntuació va ser el canyissar.

• English

  Habitat use by passerines in the Plaiaundi Ecological Park, Txingudi marshlands (N Spain) In this work, habitat use by passerines in the Plaiaundi Ecological Park (Irún, Gipuzkoa), situated at the mouth of the river Bidasoa (Txingudi), was analysed. In terms of bird migration, Txingudi is one of the most important sites in Spain. Both the number of captures and species were analysed for a whole annual cycle (from April 2006 to March 2007) in four biotopes: deciduous forest, flooded fields, a grove of alders and a reedbed. Captures were similarly highest in the flooded fields and the reedbed, although patterns changed over time. The number of species (richness) was highest in the flooded fields, although again variations throughout the year were registered. A cluster analysis showed that biotopes were grouped into two clusters, one consisting of the alder grove and the other the rest of the biotopes. In addition, a correspondence analysis was performed to reveal the relationship between species and biotopes. Finally, using an index based on the captures of each species and their conservation value (in terms of their SPEC value), the reed bed was the habitat with the highest scores.