Des dels anys vuitantes, Frank Miller ha estat reconegut com un dels principals renovadors del comic book produït per la industria nordamericana. Un dels seus trets d'estil més distintius i influents és el tractament del discurs interior dels personatges, inspirat per la novel·la hard-boiled i el cinema negre americans, però també per còmics previs, de crim i de superherois. En aquest article comentem els diversos usos del discurs interior en els còmics de Miller amb casos d'estudi elegits de tota la seua obra, acompanyats d'una aproximació als antecedents històrics de la introducció de dit recurs en el còmic nord-americà.
Since the Eighties, Frank Miller has been recognized as one of the leading innovators in American comic book industry. One of his most distinctive and influential features of style is the treatment of inner speech on his characters, inspired by the American hard-boiled novel and noir film, but also by previous crime and superheroes comics. In this paper, we examine the different uses of inner speech in Miller's comics with case studies selected from all his work, including a historical approach to the introduction of such device in American comics.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados