En aquest treball l�autor defensa que el dret de decidir, entès com a la possibilitat de fer una consulta als catalans sobre el seu futur polític, no és contrari a la Constitució. La raó principal és que els principis d�indissolubilitat (art. 2.1) i de sobirania nacional (art. 1.2) han de ser ponderats adequadament amb els definitoris d�una democràcia liberal, tal com apareixen regulats bàsicament en els articles 1.1, 23.1, 9 i 10. Mitjançant aquesta ponderació es pot justificar: 1. Fer una consulta sobre la independència de Catalunya, atesa una interpretació evolutiva dels drets democràtics propis d�una concepció densa de la democràcia. 2. Fer-la entre els catalans, per tal d�evitar passar del principi de la majoria al domini de la majoria.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados