Competències autonòmiques en matèria de justícia: Estat de la qüestió

• Autores: Albert Capelleras González
• Localización: Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 19, 2014, págs. 234-273
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • L'article examina les competències autonòmiques en matèria de justícia, a partir de l'evolució normativa i jurisprudencial de les darreres dècades i de l�anàlisi dels títols competencials actualment vigents. La CE va atribuir a l�Estat competència exclusiva en l�Administració de justícia, però la majoria d�estatuts van incloure competències en la mateixa matèria. L�any 1990 el TC va resoldre aquesta aparent contradicció, en diferenciar l�Administració de justícia en sentit estricte i els mitjans personals i materials que estan al seu servei, àmbit en el qual es projecten la major part de les competències autonòmiques, si bé amb importants límits. L�EAC de 2006 va intentar superar aquests límits, sovint, però, amb explícita subjecció a la LOPJ. Aquesta subjecció a la LOPJ constitueix l�argument principal de la STC 31/2010 per rebutjar la inconstitucionalitat de les normes estatutàries atributives de competència, i els pronunciaments més recents del TC semblen no tenir en compte els nous títols competencials de l�EAC. Un increment significatiu de l�àmbit competencial en la matèria només s�aconseguirà, doncs, mitjançant la reforma de la LOPJ, i, des d�una perspectiva més àmplia, mitjançant una reforma constitucional que alteri l�actual estructura unitària del poder judicial.