Resumen de Ramon Llull i Teilhard de Chardin a l'encontre. Creació i evolució

Leonci Petit

• English

  In this article, the author contrasts Ramon Llull’s and Teilhard de Chardin’s visions concerning their concept of creation.

  Llull is based on a powerful medieval concept, which still implies a big impulse and willingness to find an interpretation to reality as a whole even though these scientific grounds are now outdated;

  whereas Teilhard emerges from the confrontation between what he understands as science and what he knows and believes through his faith. Both Llull and Teilhard coincide that God’s creating from nothing is to make things’ birth and existence possible. The philosopher from Majorca considers a continuous creation due to the divine dynamism of dignities, and the French author considers a creation in evolution. In front of this Christian evolutionism, the author thinks that, in the name of the biblical narration of creation and God’s Revelation itself, we cannot condemn evolution, as it is implicitly contained by it, a point that allows for a theology of evolution, having to admit the need for a more pneumatic anthropology due to the predominance of Spirit over created matter, which is his viaduct when we wonder what the man is.

• català

  : En aquest article, l’autor contrasta la visió de Ramon Llull i la de Teilhard de Chardin respecte del concepte que presenten un i altre de creació. Llull parteix d’una concepció medieval poderosa, encara que les seves bases científiques hagin passat de moda, representen un gran impuls i zel per trobar una interpretació de la totalitat de la realitat; mentre que Teilhard resulta de la confrontació d’allò que ell coneix per la ciència i allò que sap i creu per la fe.

  Tant Llull com Teilhard coincideixen que crear de no-res per Déu és fer néixer i fer possible que les coses existeixin. El mallorquí contempla una creació contínua en mèrit del dinamisme diví de les dignitats, i el francès contempla una creació en evolució. Davant d’aquest evolucionisme cristià, l’autor considera que, en nom del relat bíblic de la creació i de la mateixa Revelació de Déu, no es pot condemnar l’evolució, ja que implícitament la conté, extrem que possibilita una teologia de l’evolució, havent d’admetre la necessitat d’una antropologia més pneumàtica per raó de la primacia de l’Esperit sobre la matèria creada que n’és el seu viaducte quan ens preguntem què és l’home.