En aquest article es tracten dos aspectes centrals en molts casos judicials en què hi ha gravacions d�àudio involucrades: la transcripció del contingut i l�autenticació de la gravació. En ambdós casos es discuteix la problemàtica inherent en aquestes tasques i s�explica l�aportació que des de la lingüística forense es pot fer. Més concretament, en el procés de transcripció, s�explicita el mètode utilitzat per fixar l�oralitat, per una banda, i es parla de l�anàlisi de fragments disputats, per l�altra. Pel que fa a l�autenticació de gravacions, s�exposen els aspectes principals dels tres enfocaments que s�utilitzen en l�actualitat: físic, auditiu i acústic. A aquests enfocaments �i només en gravacions analògiques� s�hi afegeix l�anàlisi magnetoòptica.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados