Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


El marc jurídic de les llengües a la Unió Europea

  • Autores: Eva Pons
  • Localización: Llengua, societat i comunicació: revista de sociolingüística de la Universitat de Barcelona, ISSN-e 1697-5928, Nº. 4, 2006 (Ejemplar dedicado a: Monogràfic: 'La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística'), págs. 19-29
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • El marco jurídico de las lenguas en la Unión Europea
    • The legal framework of languages in the European Union
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      La regulación de las lenguas dentro la Unión Europea debe buscarse, en primer lugar, en los tratados (donde deriva la noción de lengua del Tratado), en la atribución al Consejo de la fijación del régimen lingüístico institucional, y en el principio –todavía débil jurídicamente- de respecto de la diversidad lingüística. En segundo lugar, el Reglamento del Consejo 1/1958 establece las nociones de lengua oficial y de trabajo como base del sistema de multilingüismo oficial característico de esta organización. La flexibilidad del régimen lingüístico de las instituciones se hace patente, sin embargo, en las regulaciones internas de las instituciones, que admiten una presencia desigual de las lenguas oficiales. Otras normas europeas condicionan las legislaciones estatales cuando prevén las lenguas utilizables en determinados ámbitos o cuando prohíben los obstáculos a la libre circulación de personas o mercancías. La pluralidad de razones políticas y culturales, jurídicas, democráticas y económicas que fundamentan la articulación jurídica de la diversidad lingüística europea no incluyen, en términos generales, las denominadas lenguas regionales o minoritarias, entre las cuales se incluye el catalán.

    • English

      The regulation of languages in the European Union must be sought, first of all, in treaties, from which the notion of treaty language derives, in the attribution to the Council of the establishment of the institutional linguistic regime and in the principle – still legally weak – of respect for linguistic diversity . Secondly, Council Regulation 1/1958 establishes the ideas of official language and working language , as the basis for the system of official multilingualism characteristic of this organisation. The flexibility of the linguistic regime of the institutions is clearly seen, however, in the internal regulations of the institutions, which admit an unequal presence of official languages. Other European norms condition national legislations in envisaging the languages usable in certain spheres or in prohibiting obstacles to the free circulation of people or goods. The plurality of political, cultural, legal, democratic and economic reasons which provide the foundation for the legal articulation of European linguistic diversity do not include, in general terms, the so-called regional or minority languages , among which is Catalan.

    • català

      La regulació de les llengües dins la Unió Europea s'ha de cercar, en primer lloc, en els tractats, d'on deriva la noció de llengua del Tractat, en l'atribució al Consell de la fixació del règim lingüístic institucional i en el principi –encara dèbil jurídicament- de respecte de la diversitat lingüística . Segonament, el Reglament del Consell 1/1958 estableix les nocions de llengua oficial i de treball com a base del sistema de multilingüisme oficial característic d'aquesta organització. La flexibilitat del règim lingüístic de les institucions es palesa, però, en les regulacions internes de les institucions, que admeten una presència desigual de les llengües oficials. D'altres normes europees condicionen les legislacions estatals a l'hora de preveure les llengües utilitzables en determinats àmbits o prohibir els obstacles a la lliure circulació de persones o mercaderies. La pluralitat de raons polítiques i culturals, jurídiques, democràtiques i econòmiques que fonamenten l'articulació jurídica de la diversitat lingüística europea no inclouen, en termes generals, les anomenades llengües regionals o minoritàries , entre les quals s'inclou el català.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno