Resumen de Reflexions a propòsit de l’«Anecdotari artanenc» de Rafel Ginard

Jaume Guiscafrè Danús

• català

  Aquest article pretén aportar algunes reflexions sobre la naturalesa de l’anècdota, entesa com a gènere narratiu autònom. Les dificultats o la impossibilitat de catalogar molts dels relats continguts en l’«Anecdotari artanenc», manuscrit i inèdit, del folklorista Rafel Ginard són, de fet, l’origen d’aquestes reflexions. La primera part del treball està dedicada a la descripció del manuscrit i a la discussió dels problemes que suscita la catalogació dels relats que l’integren. Segueix a continuació una anàlisi comparativa de dotze propostes de definició o de descripció de l’anècdota que han fet tants altres autors o folkloristes i de setze exemples que me’n proporcionaren els meus alumnes de l’assignatura Teoria del Folklore. La conclusió final és que, tot i que té molts de punts de contacte amb la llegenda, el relat d’experiència personal i, sobretot, amb l’acudit, l’anècdota se’n diferencia perquè sempre té un propòsit admiratiu o laudatori respecte del protagonista, que és una persona real o una celebritat, i perquè constitueix una mena de precedent d’autoritat amb vista a la resolució de la situació vivencial i comunicativa que la suscita.

• English

  This article aims to provide some thoughts on the nature of the anecdote, defined as an autonomous narrative genre. The difficulties or the impossibility to catalogue many of the stories contained in the “Anecdotari artanenc”, an unpublished manuscript by the folklorist Rafael Ginard, are, in fact, the origin of these reflections. The first part of the work is devoted to the description of the manuscript and to the discussion of the issues raised by the classification of the stories that make up the manuscript. Then follows a comparative analysis of twelve proposed definitions or descriptions of the anecdote by different authors and folklorists, and of sixteen examples provided by the students in my Folklore Theory course. The final conclusion is that, despite the anecdote has many points of contact with the legend, the story of personal experience and, above all, the joke, it differs widely from these genres because it always has a laudatory or admiring purpose toward the main character, who is a real person or a celebrity, and because it works as a kind of precedent authority in order to resolve the existential and communicative situation that provokes it.